L’estiu s’allarga, els núvols s’insinuen

Les catalanes fent pa amb tomàquet i escalivada!

Avui semblava que havia de ploure, però no. Fins ara crec que només ha plogut un dia, sí. El primer dia que vaig treballar a l’hort. Estàvem arrancant ortigues, plantes enfiladisses i altres males herbes i va començar un xirimiri que de tant en tant apretava una mica més, però no tant com per anar a buscar un impermeable. La dessuadora dels taurons em va aixoplugar. Aquell dia va ser graciós perquè de sobte em vaig adonar que portava una estona parlant interiorment amb les plantes que trèiem per deixar créixer els esbarzers. A l’enfiladissa que els ofega li deia que em sabia greu haver d’arrancar-la, que intentés créixer per altres llocs. I de les arrels blanques, les més joves i perilloses, en deia espaguetis. I vinga a sortir espaguetis per tot arreu! Aleshores pensava que si en quatre dies ja parlava amb les plantes, com acabaré d’aquí uns quants mesos més?

Els primers pans de pagès que he fet en la meva vida!

La majoria dels matins, però, he estat a la cuina. És curiós com canvien les mides quan es cuina per unes 120 persones! No parlem ni per grams ni per quilos, sinó que les quantitats es basen en els enormes bols de mig metre de diàmetre que fem servir. A les 9:30 ens trobem, decidim què cuinarem amb la master chef, la Sarai, i ens dividim en tres equips: uns preparen les amanides, uns altres el dinar i un de sol el sopar, que sempre sol ser un puré, una sopa o un estofat. Recordo com em va sorprendre quan vaig venir al març que després d’estar-nos quatre hores currant a fondo, en un quart d’hora desapareix tot! Per sort, quan treballes a la cuina et saltes la cua!

I algun altre matí he treballat als jardins. Personalment és el que menys útil em sembla perquè a la cuina aprenc receptes vegetarianes i a l’hort... De moment intento entendre com funciona! Però els jardins... Tallem la gespa, la recollim... Tallem branques... Arranquem males herbes... Potser la feina sembla més dura, però el ritme és més relaxat i el jardiner jefe, el Mark, ens fa parar per fer un te a mig matí. L’altre dia, quan faltava mitja hora per plegar, ens va fer seure i va començar a explicar-nos coses de disseny de jardins... Que si les mides, els colors, les flors, les olors, les temporades... Tot plegat molt curiós.

Les fotos que teniu per aquí són de l’International Food Festival. Súper xulo! Com un sopar de gala en què tothom ens havíem passat la tarda treballant de valent amb els nostres compatriotes! Molava molt passar per diferents espais de l’escola i trobar-te amb els diferents grups cuinant i parlant entre ells en la seva llengua, alguns fins i tot ambientats amb música del seu país! Va ser un dels moments en què més he notat la interculturalitat que m’envolta. Convisc amb gent de... França, Portugal, Irlanda, Brasil, Líban, Estats Units, Hong Kong, Bèlgica, Rússia, Suïssa, Holanda, l’Índia, Algèria, Alemanya, Equador, Argentina, Espanya, Canadà, Perú, la Xina, Tailàndia... I segur que m’estic deixant orígens.

La taula multicultural. A baix a la dreta, les espanyoles i els pintxos de truita!

I ja per acabar, sí! Vaig mig sobreviure a la setmana sense pantalles! Fàcil perquè només eren cinc dies, era només els nostres dies feiners (de dijous a dilluns) i bé, només m’ho vaig saltar divendres perquè vaig haver de fer un curs de seguretat alimentària on-line, requisit de l’escola... Era graciós passar per la sala d’ordinadors, que té la porta de vidre, i veure-la buida i a les fosques. Ara cada vegada que hi passo hi ha algú! I també va coincidir que dilluns em van posar el cable a l’habitació, així que ara us he escrit des del llit! I bona nit!