dijous, 25 de setembre del 2014

Feliç, gaudint de cada instant

Amb la Sol i la Yawen a Winchester
Com si l’aire es mirés el calendari, va ser passar el 21 de setembre (felicitats, Maghtu!) i començar a fer una raaaaaaasca... Encara fa sol i dimecres va ploure una miqueta, però crec que estic a punt de guardar les sandàlies! Quines sandàlies? Si no en vaig posar, jo, a la maleta! Però com que aquí compartir és viure, fa poc van posar una taula amb tot d’objectes perduts que s’havien anat acumulant i a partir de les cinc de la tarda tothom podia agafar el que volgués! Hi havia de tot, jo em vaig endur un mapa del Regne Unit i Irlanda, un sobre i les sandàlies, que a primer cop d’ull semblen del rotllo aquest de pell marroquí de tires. La sorpresa i casualitat bonica, però, me la vaig endur a l’habitació quan vaig buscava quin número devien ser (perquè em van una mica llargues) i em vaig trobar una inscripció que diu: Isla Vista, California! Exactament on jo vivia aquell hivern del 2013!

Avui ha començat la segona setmana de classes normals. La rutina comença a prendre forma i crec que ho agraeixo, m’ajuda a pensar què vull fer amb el meu temps. Tot i les advertències dels que ja han estat aquí anteriorment, que diuen que al principi a Brockwood ho vols fer tot i t’acabes estressant... Li estic donant una segona oportunitat al francès, principalment perquè la profe, l’Amel, és un encant! També faig ioga i qigong, i dins del meu programa de voluntariat (mature students) tenim conversa filosòfica, els diàlegs, un dia acompanyats per profes i l’altre, sols. Però la filosofia no s’acaba aquí, el més important és Fonaments de l’educació: Un curs que es fa per primera vegada i que pretén tractar les intencions de l’escola i l’educació, la raó de ser de l’ensenyament i l’aprenentatge i el currículum i el significat de les assignatures. Brutal! Ah, i també m’he ficat a la coral, així com per millorar les meves habilitats d’afinació. (Eh, Nasi i Gisi!)

La intensitat de tot plegat fa que alguns vespres vagi cap a l’habitació esgotada mentalment. Potser ha sigut una idea que se m’ha quedat rondant pel cap tot el dia, potser ha sigut un diàleg sense aparent sentit, potser una classe de tres hores de la qual he sortit amb trenta mil preguntes i dubtes, potser simplement com d’afortunada em sento de poder estar aquí de gratis a canvi de fer el dinar alguns matins i jugar a fer de pagesa algun altre dia. Avui quan he cobrat la paga simbòlica que ens donen (40 lliures al mes) he estat a punt de rebutjar-la. Com pot ser que a sobre em paguin per tot això?


1 comentari:

  1. M'emociono llegint-te, sister, de veritat. Et trobo molt a faltar! (ho saps oi que estic plorant? :) )

    ResponElimina