Anem a classe, canviem el què?

Imagineu-vos que el primer dia del curs a l’assignatura d’història o ciències socials el professor arribés i comencés així: “Hola, què tal? Com haureu vist, no tenim llibre de text. Per què? Perquè intentarem enfocar l’assignatura d’una manera que a vosaltres us interessi i no com algú altre ha pensat que us ha d’interessar. Així doncs, què us interessa? Per què creieu que us interessa? Si us sembla bé, començarem individualment elaborant una llista de coses que us semblin relacionades amb la història i digueu d’on les heu tret, si les heu vist per internet o hi heu estat en persona. I potser, si hi ha coses comunes, tindrem un punt de partida.”

Així van les classes per aquí. A hores d’ara en una escola estàndard ja deuen haver fet un o dos temes. Potser algun examen i tot. I què deuen haver après realment els alumnes? Quant temps reteníem els continguts en la nostra memòria? No sé per què, tinc la sensació que aquí potser l’aprenentatge va més lent, però em sembla molt més real i profund. Per què...? Com pot ser...? Què passaria si...? No és amb aquestes preguntes que evoluciona el coneixement? Au, nena! Calla una estona, va!

Una pregunta una mica més complicada és... Per què m’importa tot això? Per què em sembla que la societat va mal encaminada? Fa anys i panys que pensadors de totes les branques han arribat a la conclusió que el sistema no acaba de ser massa bo ni just per tothom... I tot i així el perpetuem com si res. Sí, el món necessita un canvi... La terra està massa contaminada... Però deixeu-me que hi reflexioni amb aquesta tassa de l’ikea, made in China, amb un rooibos orgànic de Sud Àfrica que no crec que hagi arribat a Anglaterra en bicicleta.

Creativitat, segon quart de vida

Sí, ja en van 26 i realment em sento començant una nova etapa. És com si els primers 25 haguessin servit per buscar què volia fer amb la meva vida i ara vingués el “com fer-ho, i fer-ho”. Casualitat o no, la nit abans del meu aniversari se’m van acabar les pàgines de la llibreta que m’ha acompanyat últimament. I en comptes de comprar-me’n una altra, me l’he fet jo! Pel dia 30 hi havia organitzat un taller d’enquadernació de llibres (bookbinding) i després de gairebé nou hores d’esforços i dedicació, estic súper orgullosa del meu nou diari i és súper bonic i preciós i em sento que “me l’he fet jo amb les meves mans el dia que entrava en el meu segon quart de vida”. I tot plegat és molt especial!

Celebrant per celebrar, el dia 29 feia un mes la majoria dels Mature Students som aquí. Així que el 30 al vespre vam anar a un pub a beneir-ho una mica tot! Mitja hora llarga caminant entre camps i boscos sota la lluna, cantant, ballant i en silenci. Van ser unes birres molt xules i molt autèntiques! A quarts de dotze, la tornada va ser especial; mig perduts, mig riallers, mig sincers amb nosaltres mateixos.

Avui em sap greu no explicar gaire res. Tinc moltíssimes coses a compartir, però crec que encara les vull pensar una mica més. I els dos paràgrafs anteriors fa una setmana que volen ser llegits, així que tampoc els volia fer esperar més.