Anem a classe, canviem el què?

Imagineu-vos que el primer dia del curs a l’assignatura d’història o ciències socials el professor arribés i comencés així: “Hola, què tal? Com haureu vist, no tenim llibre de text. Per què? Perquè intentarem enfocar l’assignatura d’una manera que a vosaltres us interessi i no com algú altre ha pensat que us ha d’interessar. Així doncs, què us interessa? Per què creieu que us interessa? Si us sembla bé, començarem individualment elaborant una llista de coses que us semblin relacionades amb la història i digueu d’on les heu tret, si les heu vist per internet o hi heu estat en persona. I potser, si hi ha coses comunes, tindrem un punt de partida.”

Així van les classes per aquí. A hores d’ara en una escola estàndard ja deuen haver fet un o dos temes. Potser algun examen i tot. I què deuen haver après realment els alumnes? Quant temps reteníem els continguts en la nostra memòria? No sé per què, tinc la sensació que aquí potser l’aprenentatge va més lent, però em sembla molt més real i profund. Per què...? Com pot ser...? Què passaria si...? No és amb aquestes preguntes que evoluciona el coneixement? Au, nena! Calla una estona, va!

Una pregunta una mica més complicada és... Per què m’importa tot això? Per què em sembla que la societat va mal encaminada? Fa anys i panys que pensadors de totes les branques han arribat a la conclusió que el sistema no acaba de ser massa bo ni just per tothom... I tot i així el perpetuem com si res. Sí, el món necessita un canvi... La terra està massa contaminada... Però deixeu-me que hi reflexioni amb aquesta tassa de l’ikea, made in China, amb un rooibos orgànic de Sud Àfrica que no crec que hagi arribat a Anglaterra en bicicleta.