Com vull que canviï la societat si no canvio jo? Vull
canviar unes idees per adoptar-ne unes altres? Què tal seria viure sense idees?
Però en comptes de preguntar-m’ho, simplement ho he de fer. Simplement, ha!
En l’últim diàleg entre mature students hem estat parlant
(altre cop) de les imatges, de com ens muntem una pel·lícula sobre el món que
percebem i, posteriorment, ens sentim satisfets o decebuts en la mesura que el
guió s’hi ajusta. Quan les coses van bé no sembla que hi fem gaire cas –comoditat,
– però quan la pel·lícula es torça, busquem culpables. Però ei, que l’autora
del guió era jo mateixa! Que fàcil era evitar-ho, eh!
A vegades, però, no em sembla tan fàcil eliminar la imatge.
Per exemple, quan em relaciono amb gent, els records crec que m’ajuden a identificar
qui conec i qui no. Però, segur? Què vol dir conèixer algú? D’aquí uns dies
vindré uns quants dies i farà molts dies que no us veia. Però quan parlem i
intercanviem trajectòries, ningú serà la persona que era l’últim cop que ens
vam veure. Aleshores qualsevol imatge que pogués tenir emmagatzemada serà substituïda
per aquesta nova impressió. Així potser semblarà que us acabi de conèixer, però
què faig quan em topo amb algú per primera vegada? Preguntes. Qui ets, d’on
surts, què fas, cap on vas... Dóna’m la informació que necessito per crear-me
la imatge.
Viure en la incertesa és apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada