 |
| Excursió a Glastonbury |
I un cop tothom va comunicar-se amb “casa” per dir que
havien arribat bé, va començar una altra setmana sense pantalles. Quant fa que
no escriviu una carta a mà? Quant fa que no en rebeu cap? Proveu-ho! Les tardes vora
la llar de foc s’omplien de gent xerrant, llegint, fent bufandes, tocant la
guitarra... I als vespres hi havia diferents activitats perquè ningú se sentís
avorrit. Estic començant a entendre que a alguns ens sembla molt interessant
seure en silenci i observar-nos a nosaltres mateixos durant una estona, però a
molts dels alumnes encara els sembla una pèrdua de temps. Sobretot venint d’unes
vacances plenes de consumisme i rapidesa...!
Com que viure sense pantalles donava molt de temps lliure
per fer absolutament qualsevol cosa, m’he assabentat de dues gamberrades
divertides i zero malèfiques que han tingut lloc aquests dies: a una profe li van
posar deu matalassos al llit i li van fer el llit amb llençols i coixins i tot
súper bonic, però a dalt de tot; a dos nois els van intercanviar absolutament
totes les pertinences de les seves habitacions fins el més mínim detall. Força
creatiu i molt més real que passar-se l’estona enganxats a una màquina!
I després d’un trimestre mirant-me el rugby a les notícies
del diari, per fi hi he tornat a jugar! Em va costar que els adults més
conservadors veiessin alguna cosa més enllà de la sang i les lesions, però
finalment me’l van deixar oferir com a esport, però, de moment, sense
placatges. Així que ja fa dos dissabtes (perquè Saturday is the Rugby Day!) que
faig d’entrenadora i sembla que poc a poc li comencen a trobar la gràcia a
córrer sobre herba humida i relliscar i empastifar-nos de fang! Molt autèntic!
Fa fresqueta, encara no ha nevat, però ens llevem entre gel i gebre cada dia.
 |
| El nostre jardí de roses |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada